AGRUPACIÓ PESSEBRISTA DE RODA DE TER
Les inquietuds per les coses tradicionals a la Vila de Roda de Ter, sempre han estat arrelades.

Caldria retrocedir a un passat molt llunyà, molt abans que el pessebre tingués una projecció a nivell de Grup o d’Associació dins de la nostra comunitat, per posar-se de manifest ja aleshores, l’afany de presència a gairebé totes les llars rodenques d’un pessebre estretament vinculat a la festa del Nadal. Petits pessebres nets de tota presumpció de professionalitat o de planificació artística que sorgien com pou curull d’il·lusions, d’una infantesa curiosament atenta a l’esdeveniment de la cova de Betlem.

Any a any però, l’infantilisme d’aquells pessebres anirien prenent forma i dimensió de creativitat positiva, fent camí poc a poc cap al descobriment de noves tendències precursores de ben rica i remarcable sensibilitat artística. I és que així, de les coses senzilles, és com neixen belles realitzacions portades a la pràctica pel saber i l’enginy de les persones.

Aquells pessebres humils de principis del 1900, els concursos que s’organitzaven per l’impuls de periòdic local Ressò i que posteriorment continuà l’Agrupació Excursionista Roda, amb una lloable participació de concursants de totes les edats, quedaren estroncats per la guerra civil entre els anys 1936-1939.

Acabat aquest trist període, moltes coses retornaren a l’activitat i els pessebres foren de les primeres. I així aquella il·lusió tornà a fer via un any i un altre.

D’aquesta manera sorgí un grup reduït de persones, sostingut per ferma i abundant dosi d’entusiasme i d’il·lusió, que el Nadal del 1975 montà la primera exposició de diorames instal-lats en un local que reunia escassament la garantia per poder estar a l’abric de l’intempèrie, on els rodencs acudien aspectants a visitar els atraients pessebres de guix i figures de fang que ens parlen del Nadal.

1º President Sr. Xavier Rosaura
És a partir d’aquest primer pas important, que l’Agrupació Pessebrista Verge del Sol del Pont, tal con s’anomenava en aquells moments, adquireix una nova i encoratjadora fisonomia. La captació de col·laboracions d’altra gent, de persones amb inquietuds artístiques procedents de diverses branques de treballs professionals, constitueixen una magnífica i molt decisiva aportació pel que fa al perfeccionament de noves formes estructurals i de idees renovades, que de manera específica es manifestarà a través de l’harmoniosa conjunció d’un binomi altament positiu: l’art i la tècnica, realitat que donarà lloc a que en pocs anys el Pessebre de Roda comenci a ser conegut i comentat arreu.

El més important, però, és que els pessebristes que en aquell moment treballaven a Roda de Ter van creure oportú fer-se càrrec de l’organització d’una Trobada de Pessebristes de Catalunya. A la Trobada celebrada a Terrassa l’any 1978 ja es va nomenar Roda de Ter per fer la Trobada de 1980. I amb aquesta finalitat l’any següent el 1979, es va formar el secretariat de la Trobada.

La XI Trobada de Pessebristes de Catalunya, celebrada a Roda de Ter l’octubre de l’any 1980, fou un gran èxit i comptà amb més de sis-cents participants. En la seva organització hi va participar el Grup d’Art de Vic, que entre d’altres iniciatives edità quatre números de la revista Trobada.

Els pessebristes rodencs ja comptaven amb diversos contactes amb altres entitats i amb el balanç de tot el fet a Roda durant els anys setanta. Fruit de tot això fou la fundació, l’any 1980, de l’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter. Aquesta va ser de fet, la primera entitat de caire exclusivament pessebrista de Roda, sense vinculacions ni dependències de cap altre entitat de la localitat. La primera junta de la nova Agrupació va ser formada pel president Xavier Rosaura, acompanyat dels vocals Lluis Aguilar, Josep Carreras, Antoni Godayol, Joan Novellas i Lluis Perdomo.

La nova entitat va començar a treballar amb una gran empenta i ben aviat l’exposició de pessebres que presentava cada Nadal va ser mereixedora d’una gran acollida pel públic que ens visitava. En silenci, sense estridències, es palpa en cada nova edició amb més concisió la plasmació artística i emotivitat de l’abnegació i constància d’aquesta quinzena de pessebristes esperonats per un centenar de socis que configuren el seu entorn.

Ja s’ha dit que la principal activitat que cada any porta a terme l’Agrupació Pessebrista de Roda és el muntatge d’una exposició de diorames al local social de Can Planolas, una exposició de set pessebres de mides considerables que compta a més a més, amb un pessebre audiovisual. L’exposició resta oberta cada any des de principis de desembre fins a mitjans de gener.

Som membres fundadors de la Federació Catalana de Pessebristes, hem assistit com a entitat a pràcticament totes les Trobades que és fan anualment, així com a les Bienals i altres exposicions, en les que participem aportant una mostra del nostre treball.

Cal aturar-se un moment en el pessebre audiovisual que hi ha a l’exposició. Tal com el seu nom indica, es tracta d’un diorama que compta amb so i moviment. A l’escenari d’un teatre en miniatura (reproducció del que fou Centre Parroquial) se’ns van presentant diversos quadres, acompanyats tots ells de música i de les explicacions pertinents. A l’hora de parlar d’aquest pessebre i de tots els altres diorames presentats a l’exposició de Roda, cal destacar el fet que a la nostra Agrupació, cap d’ells es l’obra d’un sol pessebrista, sinó que en tots els casos es tracta d’obres col.lectives.

Destaquem això perque aquest no és tant la norma com l’excepció en la majoria de les altres exposicions de pessebres que cada any es veuen arreu.

Els nostres pessebres, o millor dit, el nostre treball, es caracteritza per la fidelitat amb la realitat del que representem. En un escrit sobre pessebrisme publicat al diari “La Vanguardia” del dia 23 de desembre de 2001, es deia de la nostra Agrupació que havíem inventat l’hiperrealisme en el pessebre ja que les nostres reproduccions eren una copia fidel i gairebé exacte del que la natura ens mostra.

Tot i que també representem temes bíblics en escenaris com poden ésser un desert d’Israel o Palestina, o be un temple d’Egipte, el nostre espai preferit és el mon rural. La naturalesa és tan extraordinària que només s’ha de copiar, procurant reflexar en el diorama tot el que ens mostra cada estació de l’any. En aquest àmbit representant marines de la Costa Brava, nevades a la Vall d’Aran i al Pallars, com també carrers , places i racons de gran bellesa artística de pobles de Catalunya, Balears, Castella, Lleó, Extremadura, Galicia i Andalusia.

Durant tots els anys de la nostra història, que ja en son uns quants, hem aconseguit reunir una bona col·lecció de figures de pessebre. Es tracta, majoritàriament, d’obres dels figuraires barcelonins germans Castells, així com de l’olotí Josep Traité, també de Muns i dels tallers d’Olot. També disposem d’un arxiu fotogràfic amb gran quantitat d’imatges de molts indrets del nostre país. Aquest és el patrimoni de l’entitat, ja que no es guarden els diorames, al destruir-se d’un any per l’altre, fora dels casos, és clar, en que s’han de presentar en alguna exposició itinerant o bé han anat a alguna exposició permanent, com és el cas de varis pessebres que tenim a Itàlia o al Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí.

Aquesta és l’història d’una il·lusió iniciada uns dies llunyans d’un hivern de neu i fred com s’escau a un espectacle d’aquesta mena.

Així l’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter s’ha esmerçat en aquesta lloable aventura feta de constància i admiració per part de la gent que ara, cada any, sap que amb el Nadal retrobarà la nostrada manifestació de l’entrenyable mon del pessebre.
I és que això, és vulgui o no, té regust un any i un altre de paisatge de Camí de Betlem, de versos de Sagarra i fins i tot de petit miracle.